Pericos de Sant Cugat

Un autogol de Capdevila va obrir el camí d'una derrota que es va consumar durant la primera meitat

No hi va haver partit al Sánchez Pizjuán. No n'hi va haver perquè la primera ocasió clara va ser d’Stuani i el seu xut va sortir lleugerament desviat. No n'hi va haver perquè segons després, en la primera aproximació local, Capdevila, en el seu intent de rebutjar, va allotjar la pilota a la seva porteria en un rebot estrany, inversemblant. I no n'hi va haver perquè tot just uns minuts més tard, Coke es va trobar amb una pilota franca, en avantatge, d'aquestes que adoren tots els davanters, per afusellar des de prop a Kiko Casilla. Amb 18 minuts jugats i amb la clara avantatge en el marcador, el Sevilla es va trobar amb el partit que volia, el que desitjava, el que somiava a la nit prèvia en què es conjurava per tenir-ho tot a favor perquè desconfiava d'un Espanyol que havia ofert una excel•lent imatge en les seves tres últimes sortides. Per si no fos suficient, quatre minuts més tard, un centre passat de Rakitic va trobar les botes de Negredo quan ja la pilota havia superat a Kiko i semblava que es perdia per la línia de fons. Aquest gol va tancar el partit, quan encara no s'havia disputat ni un terç del temps reglamentari. Ni en els millors somnis s'ho podien imaginar al Pizjuán. La sort i l'avantatge van caure del costat local en la lluita per aconseguir apropar-se a l’últim vagó amb destinació a Europa la temporada que ve.

Semblava clar que el que perdés avui es quedaria sense opcions en les últimes jornades de lluitar pels llocs de UEFA. El desavantatge d'un mínim de cinc punts, amb només 12 en joc, es pressuposa complex a aquestes alçades del campionat.

El quart enfrontament amb el Sevilla d'aquesta temporada, sota una calor gairebé d'estiu, es va saldar amb una dolorosa derrota engendrada en els primers 45 minuts. No deixa de ser curiós que en els tres anteriors, l'Espanyol hagués presentat tres tècnics diferents. Pochettino, en l'anada de Copa del Rei, Longhi, a la tornada, i Aguirre a Cornellà-El Prat, en què va ser el debut del tècnic mexicà a l'estadi català. Aquella nit, Negredo va empatar en temps de descompte. Avui, el desavantatge va ser molt gran des d'abans del descans.

Amb un avantatge tan clar, el Sevilla va iniciar la segona meitat amb la idea d'alentir el joc al màxim, portar el ritme del partit i aprofitar la indubtable qualitat dels seus puntes per apropar-se amb perill a la porteria de Kiko Casilla, qui va haver d'esforçar-se en alguna oportunitat, com en un cop de cap de Rakitic que va treure amb una mà prodigiosa a córner. Conforme passaven els minuts el joc anava fent-se més espès. El Sevilla no arriscava més del necessari i l'Espanyol no trobava la manera de superar un equip que li esperava al seu camp i dissenyava els seus atacs des de la comoditat del marcador i el temps a favor.

Sobre el final, Verdú va tenir l'oportunitat d'escurçar distàncies amb una bona rematada a l'àrea gran, però Beto, atent, va respondre amb espectacularitat, com havia fet molts minuts abans, en una centrada des de la dreta. I encara faltava per arribar una rematada d’Stuani que es va estavellar al travesser en el temps d'afegit. Va ser la millor oportunitat blanc i blava i va servir per tancar un partit que es va torçar des de l'inici.

Fitxa tècnica

Sevilla: Beto, Coke (Cicinho, min.81), Fazio, F. Navarro, Alberto, Medel, Kondogbia (Maduro, min.49), Rakitic, Navas, Perotti (Stevanovic, min.62), Negredo.

Espanyol: Kiko Casilla, Víctor S (Baena, min.60), Forlín, Stuani, Sergio G, Verdú (Tejera, min.86), H. Moreno, Javi López, Capdevila, Colotto, Wakaso (Víctor Álvarez, min.80).

Goles: 1-0: Capdevila pp (min.10); 2-0: Coke (min.19); 3-0: Negredo (min.23).

Àrbitre: Sr. Delgado Ferreiro (C. Basc). Ha amonestat a Negredo (min.15), Javi López (min.45), Wakaso (min.72)