Pericos de Sant Cugat

L'Espanyol suma un punt a La Romareda, en un partit amb incertesa i nervis fins al final

Per l’Espanyol i per al Zaragoza era un partit incòmode. Arribava en un moment en què cap dels dos equips volien trobar-se, ara com ara. Per als locals perquè recelaven d'un rival en línia ascendent després d'haver passat pràcticament la totalitat de la primera volta en zona de descens. Per als blanc-i-blaus, perquè el R.Zaragoza havia de despertar de la seva letargia del 2013 en el qual encara no coneix la victòria i en el qual, a més, va ser golejat i eliminat entre setmana pel Sevilla de la Copa del Rei.

En el camp s'intuïa la tensió. Es palpava. Gairebé es respirava per la caiguda de resultats dels locals. Es notava que tots dos equips anhelen trobar la tranquil•litat que encara no els dóna la classificació i que els tres punts aportarien un sabor especial a una victòria que no es presumia gens fàcil.

Amb absències importants en els dos equips (Verdú i Apoño, les més destacades), el partit va començar amb tempteig, amb posicions molt estàtiques i amb la intenció d'evitar errors. El fred ambiental va semblar contagiar als 22 jugadors que van trigar a deixar-se anar. El primer xut amb relatiu perill del R.Zaragoza no va arribar fins al minut 17, mentre que l'Espanyol ja s’havia acostat a la porteria de Roberto amb alguna incursió d’Stuani, terriblement batallador a la banda dreta.

Sense oportunitats clares, l'Espanyol sí que semblava que posava més nerviós als locals quan aconseguia avançar les peces amb sentit en atac. Simao assortint de pilotes a l'àrea i Sergio García (increïble la seva lluita personal amb Álvaro i Paredes) en accions individuals van portar la incertesa a la graderia.

Només començar la segona meitat, Aguirre va moure fitxa i va col•locar C.Gómez en lloc de Víctor Sánchez, recentment sortit d'una setmana de baixa per una talàlgia al peu dret. L'equip va seguir movent-se amb la imatge d'un Sergio marcant el territori ofensiu i un centre del camp esforçat i molt solidari en el treball col•lectiu.

Roberto va salvar al R.Zaragoza amb una espectacular parada després d'una brillant acció de Capdevila que va culminar amb una centrada rematada impecablement per Stuani de cap, guanyant-li la posició a Abraham. Aquesta acció va revitalitzar immediatament al R.Zaragoza i Kiko va desbaratar un intent de rematada de Víctor en la jugada següent.

El partit llanguia més pels nervis i la tensió que per la bellesa del joc. Amb interrupcions i algunes jugades amb certa duresa, l'Espanyol es defensava amb ordre i sense més dificultat que llançaments llunyans com un de Zuculini que va fregar el travesser. Cristian Gómez va haver de retirar-se lesionat i encara es va emportar una groga per alentir excessivament la seva sortida del camp. Petrov va ocupar el seu lloc i va debutar així de blanc-i-blau.

Els nervis van seguir al camp i Javi López va veure la segona groga per una entrada. Amb 10 minuts per al final, Aguirre va recompondre les línies i va retirar a Stuani per Raúl Rodríguez. El R.Zaragoza es disposava a estrènyer l'accelerador en el tram final i es va trobar amb la segona groga de Sapunaru quasi tres minuts després de la del defensa de l'Espanyol. Amb les forces parelles, als d'Aguirre només els feia falta mantenir l'ordre per sumar un altre punt d'or i donar un pas més en la lluita per sortir al més aviat possible de la zona calenta de la classificació.


Fitxa tècnica:

Real Zaragoza: Roberto; Sapunaru, Álvaro, Abraham, Paredes, Ádam Pínter (Edu Oriol, min.71), Movilla, Paco Montañés, Zuculini (José Mari, min.90), Víctor (Fernández, min.83) i Postiga.

RCD Espanyol: K. Casilla, Víctor S. (C.Gómez, min.50; Petrov, min.75), Forlín, Baena, Stuani (Raúl R., min.79), Sergio García, H.Moreno, Javi López, Capdevila, Colotto i Simao.

Àrbitre: Pedro Jesús Pérez Montero (C.Andalús). Per part del R.Zaragoza, ensenya targeta groga a Abraham (min.19), Sapunaru (min.50 i min.81). Per part de l'Espanyol, a Javi López (min.22 i min.78), Víctor S. (min.32), Stuani (min.58), C.Gómez (min.73).