Pericos de Sant Cugat

Un penal inexistent doblega l'Espanyol a València en un partit que acaba amb nou

Que l'Espanyol no sortiria ben parat de València es va intuir gairebé des del primer minut. No tant per la brillantor del joc local sinó perquè no deixava de ser curiós que nou dels onze jugadors de camp del València tinguessin una cartolina groga abans del minut 60. Però no va passar el que tothom a Mestalla es temia, sinó el contrari. Un col·legiat al qual la pròpia premsa de València va qüestionar sobre la seva vàlua va anar perdonant una a una les segones grogues als locals i enfadant per moments als blanc i blaus. Sobretot en la recta final, en què va decidir que el València havia de guanyar sí o sí, en la que va decidir, ell sí, el signe del partit amb un penal inexistent sobre la botzina i va encendre els ànims fins al punt que tot el cos tècnic blanc i blau va haver de saltar al camp per frenar els jugadors. En el que va ser una concatenació d'errors, va deixar sense sancionar una clara falta de Banega (l'argentí va dissimular des del terra per veure si colava) i d'allí va néixer un penal per mans (tan inexistents com el que se li va assenyalar per un cop de pilota en l'ull a Romaric l'any passat a Màlaga) d'Héctor Moreno i tal enrenou que, per moments, va semblar que el partit acabaria sense rivals blanc i blaus al camp. Quedava només el descompte i en aquest temps, amb nou sobre el camp, els de Pochettino encara es van acostar un parell de vegades a inquietar Diego Alves, que no entenia com l'Espanyol seguia viu encara.

Mestalla volia seguir de festa pensant ja en el partit de Champions de dimarts contra el Bayern. Al llarg de la setmana havien recordat que l'estadi valencià és un fortí i només s'ha escapat un empat a la Lliga i havia sumat sis victòries consecutives entre el campionat nacional i la Lliga de Campions, unes xifres que recorden al millor València de la passada dècada. Per si no fos suficient al·licient, de guanyar, els locals sumarien la seva victòria 800 a la Lliga i ja ho tenien tot preparat. Davant, l'Espanyol, volia recuperar el camí de la tranquil·litat, després de la dolorosa derrota del passat cap de setmana contra l'Osasuna.

El València tenia pressa per acabar la feina, intuint que els blanc i blaus s'anirien posant nerviosos si no els acompanyava el marcador. I així, els primers minuts es van viure amb més intensitat i precipitació que encert. Soldado va provar fortuna de manera gairebé consecutiva i la rèplica la va posar Sergio García en una rematada lleugerament desviat. Començava llavors el futbol control d'ambdós per evitar ensurts, però a l'Espanyol actual el persegueix la mala fortuna i el desencert i, un rebuig de Raúl Rodríguez va rebotar en el cos de Jonàs i va habilitar una pilota en profunditat perquè Viera només hagués de empènyer davant la sortida de C. Álvarez. La carambola perfecta. El regal més agraït en una acció d'infortuni. Ni dissenyat en un videojoc surt així.

L'Espanyol no es va descompondre. Va estrènyer les dents i va anar pujant el règim de revolucions del seu joc i acostant-se cada vegada més a la meta de Diego Alves, que es va trobar amb la pilota al fons de la seva porteria després d'una notable acció entre Sergio García i Verdú que va rematar de forma poc ortodoxa (però molt efectiva) Longo. Començava un altre partit. Un partit en què es notava als blanc i blaus més sencers en intenció i només semblaven incòmodes en accions a pilota aturada.

El descans va anar-li millor als de Pochettino que van sortir molt més actius i van posar setge a la meta local amb les ocasions gairebé consecutives de Víctor Álvarez, Sergio García i Wakaso, mentre Pochettino intranquil·litzava a la banda veient com el col·legiat anava carregant de grogues als locals i, a l'hora de la veritat, perdonava la segona a Tino Costa i Soldado, al primer per tocar la pilota amb la mà i al segon, en dos cops de colze gairebé consecutius amb C. Álvarez i Raúl Rodríguez. Pellegrino, que complia el seu segon partit de sanció, veia que el seu equip perdia presència i el comandament del partit i va optar per oxigenar amb l'entrada d'Ever Banega i Bernat i, Pochettino, per la seva banda, va donar entrada a Tejera. Amb 20 minuts per al final, encara quedaven moltes coses a dir. Tantes com que Víctor Ruiz li va prendre una rematada a Longo quan ja es preparava dins de l'àrea. Tantes com que Nelson Valdez va ser rebut amb aurèola de salvador per desatrancar un partit que cada vegada s'indigestaba més. Tantes com que d'una falta a favor de l'Espanyol va néixer un centre que va impactar al pit d'Héctor Moreno i el col·legiat va xiular penal. Tantes com que l'enrenou va ser de categoria i el mexicà i Sergio García van acabar expulsats i Soldado va poder, per fi, batre Cristian Álvarez. Tantes com que a Mestalla encara no s'explica la generositat del col·legiat per posar-los en safata el triomf. Els més de 500 animosos aficionats de l'Espanyol van abandonar el terreny del València amb una frustració majúscula per la injustícia que acabaven de veure al camp i que van corroborar després tant Pochettino com els jugadors blanc i blaus. Pur escàndol. De vergonya aliena, de la qual et mina la moral i et deixa terriblement adolorit.


Fitxa tècnica:

Valencia CF: D. Alves, Rami, Albelda (Éver, min.67), Jonas (Valdez, min.79), Feghouli, Soldado, Barragán F., Jonathan Viera (Bernat, min.67), A. Guardado, Víctor Ruiz, Tino Costa.

RCD Espanyol: C. Álvarez, Raúl R., Víctor S., Forlin, S. S. García, J. Verdú, Longo (Christian, min.80), H. Moreno, M. Wakaso, C. Gómez (Tejera, min.69), V. Álvarez.

Àrbitre: Carlos del Cerro Grande (Col·legi Madrileny) ha amonestat a Albelda (min.24), Jonas (min.29), Soldado (min.37), Víctor Ruiz (min.42), Guardado (min.59), C. Álvarez (min.64), Raúl R. (min.65), Forlín (min.69), Barragán (min.77), Wakaso (min. 85), expulsats H. Moreno i S. García (min.85).

Gols: 1-0: Jonathan Viera (min.15); 1-1: Longo (min.30); 2-1 Soldado (min.88)

Incidències: Es guarda un minut de silenci per Antonio Vich, vicepresident del Valencia CF.