L'Espanyol va aconseguir un punt davant el Sevilla en un partit de lliurament, esforç i convicció
L'Espanyol va sumar un punt d'or en la seva visita al Sánchez Pizjuán en un partit que va controlar pràcticament des de principi a fi i que consolida el seu bon fer aquesta temporada. L'afició de Nervión va acabar enfadada amb el seu equip i evidenciant, d'aquesta forma, el notable esforç dels blanc-i-blaus qui, curiosament, han sumat dues victòries i dos empats en les seves últimes cinc visites al camp sevillà.
Per començar, l'Espanyol visitava la capital andalusa amb la intenció de sumar punts en la seva carrera per situar-se a la zona més noble de la classificació i, també, amb la voluntat de dosar al màxim una plantilla que ve d'uns dies d'esforços màxims des que va començar l'any. La veritat és que Pochettino havia anunciat canvis i la seva intenció de repartir minuts entre els jugadors i protegir als més fatigats. Hi havia apostes sobre quina alineació sortiria i va haver-hi sorpreses per a tots els gustos.
En qualsevol cas, el partit va oferir durant la primera meitat un espectacle d'intensitat i un exercici d'incertesa. Per moments va semblar que el Sevilla s'atropellava en el seu intent d'arribar a l'àrea de Kiko Casilla i l'Espanyol, en canvi, mostrava sempre signes d'intel?ligència per apropar-se fins a Javi Varas. No va tenir la mateixa possessió que altres vegades, però sí el mateix propòsit davant un equip que vivia els minuts de joc com un plebiscit en el qual havia de jugar, guanyar i agradar. La victòria de Copa davant el València havia revitalitzat anímicament un equip que acumulava tres derrotes consecutives en Lliga i que necessitava reivindicar-se després de quedar eliminats a Europa i a la Copa.
Al porter de l'Espanyol li va tocar lluir-se en un parell de rematades de Cáceres i Negredo i el porter del Sevilla va haver d'utilitzar els peus per desviar un xut de Thievy després d'una bona acció personal, que van ser les millors oportunitats dels primers 45 minuts.
Marcelino segurament no acabava de veure-ho clar i va començar a treure més pólvora per al seu equip. Kanouté només començar la segona meitat i, poc després, Perotti. Pochettino va fer el mateix amb l'entrada de Weiss per Thievy. La solució va semblar funcionar millor en l'Espanyol, que a poc a poc va anar apropant-se amb més persistència a l'àrea local, com en una excel?lent acció individual de Verdú que es va marxar lleugerament alta. Per al tècnic blanc-i-blau, a més, la bona notícia, va ser la recuperació d'Albín, que ja va poder disposar d'uns minuts després de l'operació a la qual que va ser sotmès al setembre.
I com més segur i tranquil es mostrava l?Espanyol en el control del partit, més nervis i malestar es traslladava des de la graderia, que no acabava d'entendre com els blanc-i-blaus podien estar tan còmodament instal?lats sobre la gespa. I més quan Galán va empalmar amb la dreta des de fora de l'àrea en el descompte. Realment els blanc-i-blaus es van emportar un punt de forma més que justa, deixant, a més, un excel.ent regust davant d'un dels conjunts més potents de la Lliga.
Fitxa tècnica:
Sevilla FC: Javi Varas, Fazio, M. Cáceres, Spahic,. Navas, Medel, Negredo (Kanouté, min.46), Trochowski (Rakitic, min.63), Luna, Manu del Moral (Perotti, min.54) i Reyes.
RCD Espanyol: K. Casilla, Raúl R, Rui Fonte (Albín, min.70), Raúl Baena, Álvaro, J. Verdú, E.Galán, Javi López (C.Gómez, min.85), Forlín, Dídac i Thievy (Weiss, min.51).
Àrbitre: Fernando Teixeira Vitienes (C.Càntabre). Per part de l'Espanyol, ensenya targeta groga a Dídac (min.22), Forlín (min.33), Verdú (min.75), Álvaro (min.77). Por parte del Sevilla, a Kanouté (min.74).
Incidències: L'Espanyol ha estat representant a la llotja del Sánchez Pizjuán, pel seu president, Ramón Condal, el vicepresident August Newton, el conseller Joan J. Bertomeu i el director esportiu, Ramón Planes. Canal va ser el jugador descartat per Pochettino de la llista de convocats. També va estar a la llotja Cristian Álvarez que es va apropar a Sevilla per estar amb els seus companys.