Pericos de Sant Cugat

L'Espanyol domina i disposa d'un ventall d?oportunitats a Anoeta però no passa de l?empat

Un rosari d'ocasions. Un ventall d'oportunitats. Una sensació de control i de domini aclaparador. Un empat que sap a poc i la impressió que, amb una mica d'encert, Anoeta s'hauria rendit no només al joc blanc i blau, sinó a una derrota inapel·lable.

L'Espanyol es va sobreposar a tots els problemes, a les baixes i la pressió d?enfrontar-se a un equip que s'ho jugava tot des del fons de la classificació. Els blanc i blaus van marxar d'Anoeta amb un empat però amb la sensació que està edificant un projecte sòlid.

Pochettino va tornar a tirar de catàleg. Va treure els seus apunts i, tot i les nombroses baixes, va mantenir el mateix guió que l'ha portat a consolidar la posició en la classificació. L?Espanyol es va assentar sobre el terreny de joc, va marcar les línies del que volia fer i va començar a créixer des d'una defensa que cada dia sembla més assentada. La Reial no trobava ni el ritme ni l'espai per inquietar Cristian Álvarez. Les seves 'torres' ofensives només es van veure en la recta final de la primera part. Abans, el porter blanc i blau i el bon treball defensiu del conjunt, va anul·lar qualsevol aproximació seriosa a la porteria catalana.

La mala notícia, al poc de començar, va ser la lesió de Sergio García que va haver d'abandonar el terreny de joc quan tot just s'havia cobert el minut 15. Thievy va ser el seu recanvi immediat i el francès va marxar a una banda per intentar explotar la seva velocitat, cosa que va aconseguir en un parell d'oportunitats, una d'elles culminada amb un acrobàtic remat d'Álvaro que no va veure porta.

La reacció local només va arribar a la recta final, quan Cristian va haver de treure una rematada de Llorente amb el peu i, més tard, quan Agirretxe va rematar de cap fora (en posició dubtosa).

La segona meitat va començar pràcticament amb els mateixos arguments. L'Espanyol se sentia còmode al camp i només li faltava acabar de concretar l'últim toc. Bravo va haver de multiplicar-se en aquests minuts en què va avortar una rematada de Romaric, una altre d'Álvaro i va haver de jugar-se el tipus davant Verdú amb una sortida a la desesperada.

Controlar tot el joc, tancant espais en defensa (molt concentrats i ferms Raúl Rodríguez i Héctor Moreno), l'Espanyol seguia apropant-se amb perill a la porteria txuri-urdin. Weiss es lluïa en regats i Álvaro tractava de trobar una rematada segura entre Ansotegi i Mikel González. Montanier, el tècnic local, no trobava la fórmula per aturar el joc blanc i blau i va començar a introduir canvis per a que el seu equip trobés el "tempo" del partit. Curiosament, en aquell moment, una rematada espectacular de Cristian Gómez (acabava d'entrar per Álvaro), es va estavellar a la base del pal esquerre de Bravo, en una ocasió esplèndida per haver sentenciat el partit. Sense gols, però amb una imatge de solidesa i concentració extraordinària, als blanc i blaus només els va faltar encertar en la rematada en un partit en què els més joves van tornar a treure excel·lents notes personals.


Fitxa tècnica

Real Sociedad: Bravo, Carlos Martínez, Ansotegui, Mikel González, Cadamuro (Estrada, min.65), Illarramendi (Aranburu, min.72), Mariga (Rubén Pardo, min.77), Xabi Prieto, Carlos Vela, Agirretxe i Joseba Llorente.

Espanyol: Cristian Álvarez, Galán, Raúl R., Héctor Moreno, Dídac, Baena, Romaric, Sergio García (Thievy, min.16), Verdú, Weiss (Rui Fonte, min.83) i Álvaro Vázquez (Cristian Gómez, min.74).

Àrbitre: Sr. Del Cerro Grande (C. Madrileny). Ha amonestat a Dídac (min.28), Llorente (min.41), Cadamuro (min.46), Ansotegi (min.56), Illarramendi (min.63).

Incidències: 23.702 espectadors