Pericos de Sant Cugat

L'Espanyol supera al Rayo en un intens partit i en el qual va merèixer un resultat més ampli

Rayo i Espanyol es jugaven la seva particular aposta. En el que es porta de campionat, els locals no havien guanyat a casa i els blanc-i-blaus no ho havien fet a domicili. Era un partit amb aquestes connotacions i també amb la matinada de la jornada.

Amb la victòria blanc-i-blava es trenca la ratxa d'aquesta temporada i empata al màxim en tots els apartats amb els locals, amb els quals s'han jugat 11 partits a Vallecas, amb tres triomfs locals, tres visitants i cinc empats.

Des del Dia de Reis de l'any 97 l'Espanyol no afrontava un partit oficial a les 12 del migdia. Davant estava el Rayo, un equip acostumat a aquests horaris, sobretot des de la seva etapa a Segona Divisió. Tant Pochettino com els jugadors havien insistit durant la setmana que l'horari no seria tan atípic ni antinatural, però la veritat és que amb la intensa calor de Madrid, venia de gust més passar un matí contemplatiu, al sol, i deixar passar els minuts fins a l'hora de dinar. La veritat és que els jugadors dels dos equips es van aplicar a fer més entretinguda la matinal amb un partit d'intensitat, d'alternatives, d'opcions més o menys clares en ambdues porteries. Tal era el ritme que als 10 minuts l'Espanyol ja portava dos córners a favor i un parell d'ocasions davant la porteria de Dani Giménez.

El Rayo va plantejar un partit d'estratègia i cada oportunitat a pilota parada es convertia en un desplegament de moviments tàctics sobre la gespa. L'Espanyol, sense patir especialment en aquest apartat, sí que es veia obligat a defensar amb intensitat, però sense oblidar apropar-se a la porteria del Rayo a la qual anava aproximant-se cada vegada amb més perill. Sergio García va xutar amb tota la intenció i Dani va desviar amb el cos. Álvaro es va quedar a centímetres d'una rematada acrobàtica poc després i Romaric no va trobar el buit dins l'àrea petita enmig del bosc de cames rivals.

Malgrat això, el partit es va veure alterat en el minut 39 amb un clar penal a Dídac que l'àrbitre va ignorar per complet. Tan evident va ser que immediatament es va veure envoltat per jugadors blanc-i-blaus que li van protestar. Javi Márquez es va emportar una groga i punt final. Increïble.

Només començar la segona meitat va arribar l'únic ensurt per a Cristian en intentar refusar des de fora de l'àrea una pilota dividida que va xocar amb Tamudo i va acabar fora per la línia de fons.

No obstant això, l'Espanyol va seguir ben col?locat al camp i arribant a la porteria rival, com va fer a la segona meitat. Un bon servei de Verdú per Romaric va permetre a l'exsevillista obrir el marcador d'un partit que començaria a jugar-se, a partir de llavors, a un altre ritme. El propi Romaric va tenir el segon després d'una espectacular rematada que va treure el porter local amb la punta dels dits.

Sandoval va treure tota l'artilleria a partir d'aquest instant i va posar sobre el camp centímetres i físic per contrarestar el millor control del joc que estava fent l'Espanyol i que gairebé va tenir premi amb una rematada creuada de Rui Fonte que va sortir desviada.


Fitxa tècnica:

Rayo Vallecano: Dani G., Tito, Casado, Arribas, Movilla (Pacheco, min.61), Tamudo, Piti (Delibasic, min.69), Botelho (Lass, min.56), J.Fuego, Michu i Figueras.

RCD Espanyol: Cristian, J. Márquez (Raúl Baena, min.73), Amat, Álvaro (Rui Fonte, min.56), Sergio García, J.Verdú, Romaric (W.Pandiani, min.88), Héctor Moreno, Javi López, Forlín i Dídac.

Àrbitre: Sr.Ignacio Iglesias Villanueva (C.Gallec). Per part de l'Espanyol ensenya targeta groga a Javi Márquez (min.39), Romaric (min.60), Amat (min.86). Per part del Rayo, a Javi Fuego (min.79), Arribas (min.86), Tamudo (min.88).

Gols: 0-1, Romaric (min.56)

Incidències: L'expedició blanc-i-blava està encapçalada pel president, Ramón Condall, el vicepresident August Newton i el conseller J. Josep Bertomeu.