Pericos de Sant Cugat

L'Espanyol va posar joc, ganes, va arribar a empatar i va acabar derrotat amb el temps complert

L'Espanyol va marxar de La Romareda sumant una de les derrotes més cruels que es puguin imaginar. En el descompte, sobre el xiulet final i quan l'equip tractava de recompondre's davant un R.Zaragoza ferit pel penal fallat poc abans per Luis García. El partit va tenir gols, algunes accions de mèrit i emoció fins al final.

Que la Lliga s'estrenyerà cada dia més, al marge dels dos equips capdavanters, sembla una obvietat que el R.Zaragoza i l'Espanyol es van encarregar de ratificar. Tots dos equips arribaven a La Romareda amb assignatures pendents. Els locals, després de la garrotada del Madrid en el seu debut de lliga (0-6) volien pujar un esglaó més en l'eficàcia que van mostrar el cap de setmana passat a Vallecas. I l'Espanyol, després del notable partit davant l'Athletic, buscava arraconar la falta de victòries visitants que s'acumulen des de gener.

En qualsevol cas, tot el que ha estat igual entre el partit d'aquesta tarda i el que van viure tots dos equips fa quasi un mes, és pura coincidència. No només per l'elevat nombre de cares noves en tots dos equips, sinó per la trajectòria que acumulaven abans del xoc de lliga.

La veritat és que el partit va arrencar amb un ritme frenètic Sense pausa, sense descans, amb urgències en els dos equips per fer-se amb el comandament i començar inaugurant el marcador. Encara resultava curiós veure Luis García (fitxat l'últim dia del mercat d'estiu) taponant totes les internades de Dídac i recol·locant als seus companys a totes les accions a pilota parada de l'Espanyol.

A l'acrobàtica rematada de Micael només començar el partit li van seguir unes altres de Sergio García o el propi Micael en un partit que es va anar embrollant i travant conforme passaven els minuts.

La mala notícia per l'Espanyol es va produir durant la meitat de la primera part, quan Verdú va haver de deixar el terreny de joc per un xoc amb un rival. Va intentar mantenir-se al camp, però la final no va poder superar les molèsties i va ser substituït per Romaric.

Gairebé immediatament el Zaragoza va inaugurar el marcador. Lafita va centrar des de la dreta i Luis García, atent, va rematar de cap des de molt a prop fent impossible l'estirada de Cristian.

A partir d'aquest instant el conjunt aragonès va convertir en un decàleg d'obligacions tot el que havia dibuixat sobre el camp. La línia defensiva, inamovible enrere i perseguint Álvaro i Thievy, al principi, i a Weiss i Pandiani a la segona meitat. La proximitat entre línies es va fer més evident i la voluntat de defensar la renda del marcador molt més òbvia encara. El partit es jugava en una poblada parcel·la de 50 metres que avançava o retrocedia en funció d'on estigués la pilota a tot moment.

Amb el partit fragmentat, l'Espanyol va acomiadar la primera meitat amb un excel·lent servei de Sergio García per a Javi Márquez que el català va acabar rematant.

Pochettino va treure tota l'artilleria a la segona meitat i va posar, ja des de l'inici, a Weiss i Pandiani i el partit va tornar a accelerar-se i va oferir la millor cara de l'Espanyol. El partit seguia viu i de quina manera! a la recta final, en la qual l'Espanyol va aconseguir empatar després d'una triple oportunitat en la qual van participar Sergio García i Javi López. El conjunt blanc-i-blau dominava el joc, controlava el ritme i s'apropava cada vegada amb més perill a la porteria local. Weiss, que debutava, va deixar bones sensacions cada vegada que tocava la pilota, com en una falta que va acabar rebutjant amb dificultats Roberto. Però hi havia més: cap dels dos equips es conformava amb l'empat i buscaven la porteria contrària. Lafita va caure a l'àrea sobre el final i el col?legiat va assenyalar penal i la segona groga per a Javi López. Va ser molt discutit i massa rigorós perquè no ho va semblar ni des d'aprop ni des de lluny. Luis García es va encarregar de llançar i Cristian, de desviar amb el cos. Però quedava més encara i el propi Luis García va recollir un rebot mort dins l'àrea en el descompte per afusellar Cristian. Va ser la seva redempció. I ara sí que ja no quedava temps per a més, tret per lamentar una derrota dolorosa i cruel.