Pericos de Sant Cugat

Un gol d'Uche, gairebé al final, deixa l'Espanyol sense premi a Almeria

Apareixia l'Espanyol per Almeria, davant d'un nou ascendit, escaldat i desconfiat. Les experiències anteriors, en situacions similars, havien deixat certa empremta entre els blanc-i-blaus. Valverde havia insistit durant la setmana de la 'por' a aquesta doble sortida consecutiva a Almeria i diumenge a Valladolid. I tenia raó la mateixa que per exigir als seus jugadors la màxima concentració en les accions a pilota parada on l'Almeria és un autèntic 'sacapuntos'.

Era la primera oportunitat que els blanc-i-blaus trepitjaven l'estadi dels "Juegos Mediterráneos" i davant tenien un equip molt ben treballat en l'estratègia i que utilitza la velocitat de les seves puntes com l'arma més eficaç per intentar sumar els tres punts. A més, era dia de retrobaments. Bruno, Crusat i Carlos García a més de Kalu Uche- formats en el planter blanc-i-blau s'han convertit en peces titulars del blanc-i-vermells i fins a Jonathan Soriano va estar aquí l'any passat per intentar continuar amb la seva formació com a professional.

Però, més que salutacions, actituds contemplatives i bones intencions, els dos equips van deixar clar des del principi que anirien pels tres punts. Cadascun a la seva manera. Lafuente va haver d'estirar-se per aturar una pilota complicada només treure de centre i Diego Alves va rebutjar apuradament amb els peus un xut llunyà de Luis García. No es portaven ni tres minuts i els dos equips ja s'havien ensenyat les ungles.

El partit va resultar especialment incòmode pel fort vent a ratxes que es notava al camp i que va tombar un dels banderins que assenyalen el servei de córner. A la gespa els jugadors intentaven treure els seus millors recursos per iniciar les jugades, però no sempre podien. El vent obligava a un esforç afegit per buscar la continuïtat del joc.

La primera meitat va tenir, malgrat això, algun detall per la polèmica com un enderroc de Carlos García a Tamudo dins l'àrea i un gol anul.lat a l'Almeria per mans. Només en els últims minuts es va animar una mica el joc amb accions a les dues porteries.

Després del descans, tot va seguir més o menys igual. Crusat es va obstinar a agitar el partit i posar aquesta velocitat extra que tant li agrada, però en una rematada on estava lliure de marca, va rematar de cap fora. A falta d'un dominador clar, el joc va ser més lent amb contínues faltes i detencions. No hi havia treva, però tampoc continuïtat. A l'Espanyol no li agradava aquest cos a cos que buscaven els locals, però tampoc acabava de poder treure's de sobre la pressió.

Valverde va treure a Clemente i Lola per donar frescor a l'equip i Unai Emery va fer el mateix amb Uche i després amb Ortiz. Ningú volia rendir-se en un partit que continuava totalment obert i a l'espera d'alguna espurna que el sentenciés. Tant anava la pilota d'un costat a un altre que més aviat semblava un duel de 'esprintadors'. I en aquesta guerra estava quan l'Almeria va treure profit d'una jugada d'estratègia. Una falta treta per Bruno, la va cedir de cap Negredo cap a Uche, que només va haver d'empènyer-la al fons de la xarxa. No quedava temps per recuperar-se i l'Espanyol, que va començar la primera volta perdent, l'acaba igual, amb idèntic resultat a més. Enrere deixa una impressionant ratxa de 14 partits consecutius en Lliga i tres de Copa sense caure derrotat. Enrere deixa, també, gairebé un any marcant en tots els desplaçaments de Lliga. Des del 28 de gener de 2007, a Tarragona, no succeïa.