Pericos de Sant Cugat

L'Espanyol fa patir un Vila-real que no ha sabut contrarestar l'eficàcia blanc-i-blava

Tercer contra quart. Ni més ni menys. Partit gran. D'aquells que prometen, per molt que l'horari tingui una traïdora nocturnitat en un dia què, a més, hi ha d'altres protagonistes i d'altres il·lusions en totes les llars. En qualsevol cas, s'han complert les expectatives i Espanyol i Vila-real han mostrat les seves credencials per consolidar-se en els llocs capdavanters. L'Espanyol, molt més, òbviament, per joc, per efectivitat, per convenciment i per la intensitat. Els de Valverde han volgut premiar els 14.100 fidels que han desafiat el fred i els embussos en la nit de Reis.

Valverde havia mentalitzat als seus jugadors per exigir-los un esforç extra malgrat que ja s'havien buidat dimecres per aconseguir la classificació a la Copa del Rei. Una mica més. Un pas més, semblava que els demanava. En joc estava la tercera posició, però també el risc de caure a la cinquena en funció del que succeeixi demà amb l'Atlético de Madrid.

Amb aquest convenciment ha sortit l'Espanyol al camp i quan molts espectadors encara estaven ocupant les seves localitats, Tamudo els ha obligat a cridar el primer gol culminant una espectacular triangulació que ha nascut en els peus de De la Peña i ha passat per Luis García. El partit estava obert. Ara li tocava al Vila-real assumir cert risc, tant que en els següents minuts l'Espanyol s'ha convertit en un frontó defensiu, però amb un impagable encert ofensiu.

Luis García ha aprofitat una falta directa per estavellar la pilota al travesser i el rebot l'ha caçat de taló Valdo. Resultat: gol. Una acrobàtica carambola per portar un punt més de tranquil·litat. Dues aproximacions, dos gols. Increïble. Però hi ha hagut més, com una intencionada vaselina de Luis que ha marxat desviada per poc i un batibull a l'àrea que tampoc ha trobat un rematador clar.

El domini local, però sobretot l'eficàcia rematadora era tan alta que Tamudo s'ha camuflat en el segon pal en un córner i ha aparegut després de la primera rematada de Valdo. Tamudo, intuïtiu, ho ha endevinat i ha posat el cap aconseguint el tercer de l'equip i el segon seu, desè en el que porta de campionat. El gran capità ha augmentat encara més la seva grandiosa llegenda davant l'equip que ha intentat amb certs titubejos fitxar-lo aquest estiu.

Els defenses del Vila-real no sabien com frenar les onades atacants dels blanc-i-blaus. Fins a set ocasions clares han sumat els locals a la primera meitat, el que no està gens malament si es té en compte que des de la temporada 2001-2002 el 'submarí groc' no queia derrotat a Montjuïc.

Amb tanta renda, la segona meitat es presumia un mer tràmit. Es tractava de dosificar l'esforç, controlar el rellotge i recuperar l'alè pels pròxims partits en un mes de gener carregadíssim i en el que perdrà a Kameni que se'n va dilluns a disputar la Copa d'Àfrica amb Camerun. No obstant això, no ha estat del tot així. Rossi ha estavellat espectacularment una falta al pal de la porteria blanc-i-blava i Fuentes ha tret -almenys ho va semblar al camp- una rematada de Tamudo des de dins de la porteria. Fins i tot De la Peña s'ha permès un detall de qualitat en el descompte. Donava igual. El regal de Reis d'aquest any era un gran regal, un d'aqueslls que et deixa amb la bocabadat i una revenja per d'altres anys més raquítics.