Pericos de Sant Cugat

El del planter ha aconseguit un gol d'oportunisme quan s?ensumava l?empat a Montjuïc

Està vist que a l'Espanyol se li ennueguen els inicis a Montjuïc. El Valladolid tenia molt clar el que havia de fer i el Getafe, també. De fet, Kameni va haver d'esforçar-se més del compte durant els primers dos minuts per desbaratar dues aproximacions de Uche i Kepa. Montjuïc no podia respirar tranquil, almenys fins que l'Espanyol va embastar la seva primera aproximació seriosa en el minut deu, quan Valdo va posar una pilota a Riera i aquest va connectar un centre-xut massa fort al qual no va arribar Luis García per centímetres. Va ser el primer avís d'uns quants que van arribar més tard, però que no van tenir l'eficàcia d'altres tardes. A més, Muñiz Fernández es va encarregar d'encrespar una mica els ànims en el repartiment de les primeres targetes, el que també va provocar que els locals frenessin una mica en les seves empreses. Amb tot, el millor dels primers 45 minuts ho va posar l'Espanyol, gràcies a un insistent Tamudo, que debutava aquesta temporada després que caigués lesionat en el partit del ?Ciutat de Barcelona'.

Té raó Valverde quan afirma que el capità li dóna un estil propi al joc de l'equip i la té perquè troba buits inversemblants, aporta profunditat i allibera als seus companys d'altres esforços suplementaris. Del no-res, es va inventar una rematada en un còrner que va haver de parar acrobàticament el ?Pato' Abondanzieri. Abans es va endur una targeta groga justament per fer la traveta al porter del Getafe bastant lluny de l'àrea. I una mica més tard, va provar una rematada llunyana que va desviar amb dificultats el porter visitant.

El Getafe no es va deixar arraconar. Les bones sensacions que havia demostrat en les seves últimes visites es van manifestar una altra vegada en el seu bon gust pel joc ofensiu. Han perdut els seus puntes, però han apostat molt fort per Kepa i Uche que tenen molts arguments que oferir. Per si de cas això fora poc, les aparicions de Pablo i l'incansable treball de Casquero obligaven als blanc-i-blaus a una atenció continuada.

La segona meitat va començar amb més del mateix, com si fos una successió de capítols ja coneguts. L'Espanyol va sortir convençut de posar una marxa més i, als pocs segons, Luis García va estavellar un llançament de falta al travesser del ?Pato'. Poc després ho va intentar Valdo amb un xut llunyà i uns minuts més tard, de nou, Luis García va posar en dificultats al porter del Getafe en una rematada de cap. El partit va començar a convertir-se en un monòleg ofensiu blanc-i-blau des que Granero es va autoexpulsar amb una aparatosa traveta per darrere a Luis García. L'àrbitre ni ho va dubtar. La va haver de veure tan intencionada que va deixar al Getafe amb deu i mitja hora per endavant. Laudrup havia avisat que no volia acabar per tercera jornada consecutiva amb expulsats, però la seva advertència es va quedar en res. Curiosament, malgrat la inferioritat, el Getafe va seguir buscant la velocitat dels seus puntes (ara Uche i Manu) i apel?lava al treball tàctic per tancar buits. Quan aquests elements fallaven, aquí estava el ?Pato' per evitar un gol que semblava proper, sobretot, quan de manera consecutiva Coro va llançar alt un bon contraatac i Jonathan Soriano, que acabava d'entrar per Tamudo, va rematar de cap mansament una centrada des de la dreta.

Però Jonathan no es va rendir. Va voler, va buscar, va intentar i va aconseguir. Va trobar una pilota morta dins l'àrea i va posar el seu olfacte com un nou clàssic per empènyer mansament l'esfèric fins a dins de la xarxa. Era el premi personal a la seva feina, a la seva recerca d'oportunitats i a reivindicar-se com el que sempre s'ha apuntat des de les categories inferiors. Gairebé no quedava temps, però les presses van portar noves ocasions per als de Valverde i algun ensurt per la insistència final del Getafe. No va ser així i tots van acabar respirant tranquils. És més, Tamudo va saltar de la banqueta i va anar corrent a abraçar a Jonathan en quan l'àrbitre va xiular el final.