Pericos de Sant Cugat

L'Espanyol torna a caure a la primera jornada, aquesta vegada davant d'un ordenat Valladolid.

Valverde ja ho havia avisat: molt de compte amb confiar-se. El Valladolid, per molt cartell que tingués de recent ascendit, la cosa no era fàcil. El seu entrenador ha aconseguit que els de Valladolid polvoritzessin tots els rècords de la categoria de plata l'any passat fent, no només bon futbol, sinó sorprenent a rivals molt més qualificats.

I aquest Valladolid, amb algunes cares noves i lleugers retocs, es presentava a Montjuïc amb la intenció d'ampliar el malastruc de l'Olímpic que es manté des de l'any 2001, quan va guanyar en la primera jornada al Saragossa per 2-1. Des de llavors, tres derrotes (dues a casa i una fora) i dos empats són l'escàs bagatge dels blanquiblaus en els inicis de la lliga.

Doncs aquest Valladolid incòmode, incisiu, amb quatre idees bàsiques i la innegable voluntat d'anar cap amunt i no amagar-se a la seva àrea, és el que ha sorprès l'Espanyol en els primers minuts. Amb un joc molt més ràpid i constant ha posat a prova a Kameni tant de prop com des de lluny. A l'Espanyol li ha costat reaccionar i només quan ja es duien un bon grapat de minuts va inquietar a Butelle. Valdo, el més incisiu ha posat a prova al porter francès, amb una bona rematada en el minut 31. El mateix Valdo no ha arribat sobre la línia a un excel·lent servei de Riera, ni després a una passada en profunditat de Luis García.

S'olorava que el Valladolid està cridat a ostentar el títol d'equip incòmode de la Lliga, i més si comença a sumar punts aviat. Aquestes quatre idees bàsiques, aplicades amb convenciment, faran emprenyar a més d'un.

I això és el que ha passat més o menys a la segona meitat. Només sortir, Riera ha rematat forçat i ha obligat a lluïr-se a Butelle. El partit semblava més obert que mai, però tot just uns minuts més tard Jarque no ha encertat a buidar i ha deixat la pilota morta a peus de Kome, aquest l'ha portat fins a la línia de fons i ha centrat precís i en paral·lel per Llorente que sabia perfectament on aniria la pilota i el que li tocava fer, davant la sorpresa de Kameni i Torrejón, que van veure com entrava la seva rematada fins al fons de la xarxa. El nou del Valladolid s'ha inflat a marcar gols així amb Mendilibar a la banqueta de l'Eibar, primer, i la passada temporada a Valladolid en una jugada que coneix de memòria i que repeteix amb els ulls tancats.

El Valladolid tenia el que volia: avançar-se al marcador. A partir d'aquí tot seria més fàcil. Es tractava d'ajuntar una mica les línies i ofegar el joc de creació blanc-i-blava. Valverde ha reaccionat immediatament i ha tret al camp a Jônatas i Ángel, però els minuts han anat passant sense mostrar problemes en els visitants que es trobaven realment còmodes, com si portessin moltes més jornades a les cames que els de Montjuïc, que no trobaven ni una sola fisura per la qual evitar una nova derrota a la jornada inaugural del campionat. Com si fos una maleïda condemna, els blanc-i-blaus es veuen obligats, un altre any més, a començar sumant la pròxima setmana.