Pericos de Sant Cugat

El de Banyoles aconsegueix un gol que aferma l'Espanyol i enfonsa una mica més la Real Sociedad

Era el partit de les curiositats. Curiosa resultava la situació dels dos equips. Si agònic va ser l'últim partit a Montjuïc davant els donostiarres -qualsevol blanc-i-blau ho recordarà la resta de la seva vida- dolenta és ara la situació dels de San Sebastián, mentre que els de Valverde poden viure de la renda que dóna una posició prou desfogada en la taula. Si Lotina va patir com qualsevol altre en el que va ser el seu últim partit com a tècnic local, ara li toca el mateix, però, aquesta vegada, com a tècnic del rival. La Real el va fitxar per sortir del fons de la classificació i porta tot l'any fent-ho amb dificultats. No acaben d'enlairar-se o, al menys, no ho han fet amb la prou fluïdesa com per encarar el final de la Lliga amb seguretat. Segueixen ancorats a sota, encara que esperançats en anar pas a pas i a acostar-se cada dia una mica més a la salvació. És a dir: arribar fins al final amb opcions.

Estant així les coses s'entén que Lotina comencés per enfortir l'equip per darrere. No volia sorpreses d'un rival al que coneix perfectament. D'altra banda, Valverde sap que ha de dosificar als seus jugadors com sigui per la recta final del campionat. Vius en la UEFA i amb opcions per estar molt a prop del cap a la Lliga, el tècnic intenta preservar els seus jugadors perquè arribin en la millor condició possible al final i per això va treure una alineació amb un bon número de cares noves.

El cert és que els no habituals van tractar de guanyar-se el lloc i van oferir esforç i intensitat. Jônatas, per exemple, va tornar a l'equip després de la seva sanció i que Valverde el tingués fora de les convocatòries unes quantes setmanes. El brasiler va voler liderar el joc de l'equip i va aportar profunditat però menys encert que altres vegades.

De fet, la primera part es podria resumir en dues accions puntuals: un gol anul·lat a Pandiani i una pilota que se li va escapar a Kameni i que el porter camerunès es va encarregar de rectificar amb agilitat. El gol de Pandiani quedarà per al debat i hi haurà, com sempre, veus en un i un altre sentit. La pilota venia d'un contrari, però ell es va aprofitar d'una posició incorrecta al camp.

La segona meitat va arrencar més o menys igual, incloent una jugada polèmica a l'àrea donostiarra per mà d'Aitor López Rekarte en el primer minut. Malgrat això, va semblar que l'Espanyol s'estirava amb més perill perquè Lacruz, en el 53, va rematar fregant el pal. Malgrat quatre minuts més tard, en un bon contraatac, Jônatas va assistir a Coro i aquest va haver de rematar dues vegades per superar a Bravo i posar l'1-0 al marcador.

Amb aquest gol, l'Espanyol es va treure del damunt tots els nervis i va deixar a la Real en una posició tan incòmoda que Lotina va haver de treure tota l'artilleria disponible. Kovacevic i Díaz de Cerio per dins i a lluitar per totes les pilotes que caiguessin en atac. Els locals se'n van anar defensant amb cert ordre i contraatacant amb criteri, encara que sense l'encert necessari per incrementar el marcador. La sortida de Luis García, Riera i Jarque li va donar frescor a l'equip, però no l'eficàcia per augmentar la renda. A prop del final, Luis va tenir a les seves botes un llançament de falta que es va estavellar en la poblada barrera visitant, en la que va ser l'última ocasió local. La Real, tot ofici, però sense profunditat es va quedar sense premi. Si fins a l'any passat sumava sis temporades seguides sense perdre a Montjuïc, ara ja porta dues derrotes consecutives per la mínima. Coro, una altra vegada, va tenir la culpa.