Pericos de Sant Cugat

Un Madrid especulatiu i avar s'enduu els tres punts i trenca la ratxa blanc-i-blava

Prometia el partit de Montjuïc. Prometia per moltes coses. Prometia perquè l'Espanyol està vivint el seu moment més dolç de la temporada, perquè el Madrid no podia permetre's una nova ensopegada que el deixés una mica més lluny dels primers llocs, i perquè des de fa anys, els blanc-i-blaus semblen haver-li pres el pols als blancs i es mostren ambiciosos i sense cap tipus de complexos. Prometia perquè hi havia ambient de gal·la a Montjuïc i, també, perquè hi havia ganes de veure el pols real entre un equip en creixement, com l'Espanyol, i un, el Madrid, que s'ha fet més sòlid, rocós i contundent des de l'arribada de Capello, però que sembla haver perdut aquest punt de creativitat necessari per improvisar.

Amb tots aquests ingredients, l'Espanyol es va aplicar en dues tasques: tancar bé totes les passades dels migcampistes cap al solitari Van Nistelrooy i llançar a Tamudo i Luis García quan tingués ocasió.

La veritat és que els primers 45 minuts van aportar poc de futbol i molt d'especulació per part dels blancs. L'equip de Capello no va xutar a porta fins al minut 18. Tot es desenvolupava al centre del camp. Els nervis, els errors, la pressió. No hi va haver més que la fantasia de De la Peña intentant servir pilotes als seus companys i la confiança de tota la saga blanc-i-blava per assecar, literalment, qualsevol besllum de perill. De fet, els primers 45 minuts van deixar la sensació que, per poc que els de Valverde encertessin amb l'última passada, s'endurien una nova victòria. Hi havia un Madrid tan especulatiu, tan avar que no es va veure més que l'avantsala d'un ensurt quan Van Nistelrooy es va plantar davant Kameni, però la immediata reacció de Marc Torrejón va desbaratar la que va ser la millor ocasió visitant en la primera meitat.

La reacció blanquiblau, sense grans ocasions, va estar en els peus Luis García que va llançar una falta que va sortir fregant el pal dret de Caselles, poc després.

En el descans segur que hi va haver crits de Capello perquè el Madrid que va sortir diferent a l'indolent de la primera meitat. Reyes va accelerar per l'esquerra i va obligar a Kameni a lluir-se. Només es portaven uns segons de joc. Tamudo, com a resposta, es va inventar una falsa rematada a la qual no va arribar per molt poc Luis García.

Sense treva, Guti va posar una pilota d'or dins l'àrea per a Van Nistelrooy i l'holandès, va controlar, es va girar i va batre per baix a Kameni. Era el 0-1 en la primera oportunitat realment seriosa del Madrid.

El gol va ser un fort cop del que l'Espanyol va trigar a reaccionar. Guti primer i Reyes, després, gairebé van augmentar la renda amb llançaments llunyans. Però en això va arribar l'expulsió de Cannavaro (per unes mans que va assenyalar el linier) i l'Espanyol es va creure amb capacitat de donar la volta al partit.

Si Capello va donar entrada, de seguida, a un defensa (Mejía), Valverde va apostar per Pandiani i va ser l'italo-uruguaià qui va obligar a Casillas a lluir-se amb una bona rematada dins l'àrea.

El partit va adoptar llavors un aire de passa-carrers on els blanc-i-blaus van buscar la velocitat com arma, mentre que els de Capello, van oferir un evident exemple de 'Calcio' transalpí basat en l'ordre i el múscul.

Tamudo va inventar una llarga jugada que va portar de cap a tota la defensa i va cedir amb avantatge per a Coro, però el seu llançament va topar amb Michel Salgado que corria desbocat a tapar buits. Quedaven 15 minuts pel final i la urgència de remuntar provocava més precipitació que precisió en els locals i més temor que confiança en els blancs. Un exemple: Diarra va rebre amb tota l'avantatge del món al seu camp i es va llançar a per la porteria de Kameni, sense ningú al seu costat. A mitja carrera, malgrat això, es va frenar en sec i va cedir cap a enrere sense més conseqüències que un aplaudiment d'ànim del seu tècnic.

Amb el Madrid traient aigua, Capello va apostar decidida i descaradament per replegar a la gent en els minuts finals. Més val assegurar la victòria i trencar el malastruc de derrotes que tenim a Montjuïc, hagué de pensar. Li va sortir bé i es va endur tres punts amb només un xut precís del seu únic davanter. A la italiana, com es diu ara, per alegria dels seus fidels que es mossegaven les ungles quan Kameni va pujar a rematar l'últim córner a l'últim segon.