Pericos de Sant Cugat

L'Espanyol certifica el seu lideratge a la UEFA amb la quarta victòria en la lligueta

El que menys importava era el resultat. L'Espanyol ha havia fet els deures dues setmanes abans a Amsterdam i sabia que seria primer de grup excepte una desfeta més que improbable, entre d'altres raons perquè l'Ajax no ensopegaria dues vegades en la mateixa pedra i es jugava davant el Zulte Waregem no només millorar la classificació, sinó el seu prestigi europeu. Faltaria més. El ben cert és que els deures estaven fets gairebé des de la primera jornada, quan l'Espanyol va mostrar els seus credencials a la resta del grup amb l'esplèndida victòria a Praga, davant l'Sparta. Aquí es va començar a forjar l'excel·lent ratxa europea d'aquest any.

Malgrat això, la història d'aquest partit, l'últim de la lligueta de classificació per 1/16 de final de la UEFA, no va estar al camp. Ni a la grada. Ni a la llotja. Va estar molt més lluny geogràficament, però ben a prop en el cor de tots els socis i seguidors blanc-i-blaus. En la vigília es va saber que un grup havia segrestat, a Brasil, al pare de Jônatas i aquest ni tan sols va arribar a anar a la concentració de l'equip. Així, amb aquesta notícia a l'ànim de tots, els de Valverde van voler brindar-li una victòria i mostrar-li, per sobre de tot, el seu incondicional suport en uns moments tan complicats com els que està passant. El mateix que el públic que es va donar cita a Montjuïc.

La notícia positiva dins el terreny de joc va estar en l'aparició de David García, tres mesos després de lesionar-se -precisament en el primer partit de la UEFA aquesta temporada- a Bratislava. El de Manresa, que va demostrar estar recuperat, aportarà a l'equip de Valverde més competitivitat en la defensa. La notícia positiva, també, va estar en el debut d'Àngel Martínez, el jove migcampista del filial que ha vist recompensat el seu bon treball al 'B' i la confirmació també de Julián, l'altre noi del filial que ja va estar a Peralada amb el primer equip, que ha demostrat les seves ganes en cada minut que ha disputat.

El partit no va tenir més història que saber quant trigaria l'Espanyol a sumar la seva quarta victòria en aquesta lligueta. El convenciment blanc-i-blau va ser molt més gran que el dels austríacs, que ja es donaven per satisfets si no perdien aquesta nit ja que havien comptat per derrotes els altres tres partits anteriors.

La primera meitat va tenir un parell de bones ocasions blanc-i-blaves, ambdues als peus de Pandiani que va desfer el porter de l'Àustria amb bones intervencions. Res més. Gorka Iraizoz gairebé va ser un espectador de luxe del partit.

La segona part va oferir moments de bon futbol, però també d'eficàcia. Sobretot en el primer quart d'hora, en el que la connexió Riera-Pandiani va funcionar a la perfecció. Un centre mesurat del mallorquí en el minut 56 va permetre un espectacular cop de cap de l'uruguaià que no va perdonar. El Rifle va afinar el seu punt de mira i va aconseguir el seu setè gol a Europa, demostrant que és un autèntic depredador de l'àrea i que no perdona com li donin minuts i espai.

El que va arribar després van ser més ocasions de l'Espanyol i la certesa que els blanc-i-blaus han signat una lligueta esplèndida i ha estat el millor equip de tots els grups. Els seus números i la seva estadística han estat inqüestionables, encara que a Valverde no li agradi parlar de xifres i prefereixi continuar confiant en el treball humil de la seva plantilla.