Pericos de Sant Cugat

L'Espanyol, tot coratge, es va imposar a un brillant Sevilla

L'Espanyol va sumar la seva tercera victòria a la Lliga en un partit que va tenir de tot: nervis, jugades polèmiques, gols de somni, una expulsió i, sobretot, un mar de sentiment a la graderia que va contagiar l'equip. El Sevilla, sens dubte, el millor equip que ha passat aquest any per Montjuïc, no ho va posar fàcil i fins a l'últim segon es va obstinar a aigualir la festa.

El partit va començar com s'esperava: amb espurna, amb ànsia, amb velocitat i amb ganes. Els dos equips es tenien ganes. Millor dit: Juande li tenia ganes a l'Espanyol. Per al tècnic del Sevilla, el 5-0 de l'any passat no només va ser dolorós sinó una humiliació personal que es nega a acceptar. Juande va sortir rebotat de Montjuïc i en el seu primer enfrontament davant l'Espanyol (llavors com a tècnic del Màlaga) li va ficar una 'maneta' als blanc-i-blaus a La Rosaleda. L'any passat, com a tècnic del Sevilla, se la va endur el seu equip, encara que qui la recorda com a pròpia va ser ell, que s'ha encarregat d'airejar-la durant la setmana.

Hi havia, doncs, partit dels grans a Montjuïc. El Sevilla, si guanyava, es posava capdavanter i l'Espanyol, després del triomf del passat dijous a l'Ámsterdam Arena, volia seguir reivindicant-se. I així va començar tot: a tota pastilla. Ningú diria que tot just uns dies abans els dos havien disputat partits de Copa de la UEFA. De la Peña va enviar dos avisos en dos minuts (3 i 4), Martí va respondre amb una bona falta llunyana en el sis i Kanouté va posar una bona pilota a Luis Fabiano que no va arribar per poc. Vuit minuts de joc i quatre bones aproximacions.

Malgrat això, tres jugades van marcar la primera meitat. La primera: Moisés es va trobar amb una bona pilota dins l'àrea i la seva espectacular rematada va tenir igual resposta per part de Palop. La segona: Renato es va escapar per velocitat per la banda i va caure davant la sortida de Kameni. El col·legiat, lluny de la jugada, ni ho va dubtar i va assenyalar el punt de penal. Gol de Kanouté en el minut 23 -al mig, Palop es va trobar amb la pilota en un xut a boca de canó de Luis García i Riera va voler rematar amb tanta rotunditat que el seu llançament es va marxar fora-. I la tercera: Escudé va agafar del braç a Tamudo quan va intentar colar-se entre dos defensors dins l'àrea. Tamudo, al terre i targeta per al davanter per, segons l'àrbitre, simular la caiguda. Minut 41 i brega fenomenal a Montjuïc contra el col·legiat.

La segona meitat va arrencar amb la mateixa intensitat. L'Espanyol, ferit, no volia que el Sevilla s'emportés un botí que no havia merescut. Luis García, després d'una magistral assistència de De la Peña, va creuar excessivament sobre la sortida de Palop i la pilota es va marxar mansament fregant el pal esquerre de la porteria sevillista. Tot just uns minuts més tard, gairebé un calc, però per l'altre pal. L'assetjament local no va parar. Cada tres minuts, una ocasió. De la Peña, magistral tota la tarda, va llançar amb convicció, però Pandiani no va arribar per poc. Immediatament, Tamudo va pintar una obra d'art a Montjuïc. Va controlar, va retallar de taló i va batre a Palop a mitja sortida. 1-1, gol 103 del de Santa Coloma en Lliga, però no hi va haver calma.

Pandiani va obligar, de nou, a Palop a lluir-se en una bona rematada baixa en el minut 70 i només una mica després una pilota del Sevilla, sense aparent perill, es va estavellar al travesser de Kameni, va caure sobre la cuixa de Jarque i va sortir a córner. Ensurt. Però, immediatament, una brillantíssima jugada de De la Peña, que va assistir de Luis García, va permetre el 2-1 amb un quart d'hora per davant i milions de nervis a la graderia. Els socis de l'Espanyol ja no tenen ungles.