Pericos de Sant Cugat

Pandiani i Coro signen una victòria exemplar davant el poderós Ajax

L'Espanyol no només es va classificar ahir a la nit per la següent fase de la Copa de la UEFA, sino que ho va fer espectacularment. Aquí on només fins ara entre els representants de la nostra Lliga havia guanyat el Mallorca en competició europea, els blanc i blaus han evidenciat el seu bon moment de forma i la seva notable capacitat ofensiva en aquest torneig. Un partidàs pràctic, senzill, exemple d'eficàcia i de concentració, sobretot perquè l'equip no només va plantar cara, sino que va desdibuixar el totpoderòs Ajax i li va dir que li va tocar suar la segona plaça del grup dins de dues setmanes a Bèlgica, davant el Zulte Waregem.

Per començar, Valverde ha sorprès a tot el món amb l'alineació. Abans del partit havia anunciat que pensava en aquest partit, però també en el del proper diumenge davant l'intractable Sevilla que, curiosament, 24 hores abans havia golejat a domicili al Grassophers suïs. De l'equip habitual de les últimes jornades es van caure d'inici, Kameni, Zabaleta, Torrejón, Rufete, De la Peña, Riera i Tamudo. Gairebé res. No obstant, el bloc sembla consolidat i no s'ha notat en cap moment. De fet, les dues úniques 'semioportunitats' de dos locals en els primers 45 minuts van ser dos llençaments de falta d'Sneijder, un per Gorka i l'altre per la barrera.

Amb aquests arguments i amb l'alè de gairebé 600 seguidors blanc i blaus des de la grada, l'Espanyol va sortir sense por, conscient de què podia escriure una pàgina d'honor i de pas, certificar el passi a la següent ronda com a líder de grup.

A l'Ajax, en el totpoderós equip d'Amsterdam, hi havia ganes de veure en acció a Gabri i Roger, però també a Huntelaar el nou Van Basten com s'han obstinat en coronar-lo ja en el futbol holandès. No obstant això, els de l'Ajax van estar en tot moment controlats pel bon joc col·lectiu dels de Valverde.

Fins a la mitja hora de joc els blanc i blaus no van començar a inquietar la porteria de Stekelenburg. Un llançament de falta, primer de Luis García i gairebé immediatament, un altre de Moha van servir com a avís de què l'Espanyol anava de debò. I per a corroborar-lo, dos minuts més tard, Moha es va internar per la seva banda i va centrar. Pandiani, impecable com tantes vegades en les últimes setmanes, es va avançar i va fer un cop de cap al fons de la xarxa. Era el 0-1 al minut 35 i l'Espanyol ja havia fet el més difícil: obrir la qual se suposava complicada porta holandesa.

Amb l'avantatge al marcador, els blanc i blaus es van sentir molt més còmodes i es van refugiar en el descans convençuts de la gesta. Després del descans, la història es va repetir però amplificada. En el primer quart d'hora l'Espanyol ja havia creat quatre oportunitats realment clares per a haver rematat el partit. Coro es va convertir en el protagonista d'aquests minuts amb tres accions a les quals només els va faltar l'encert final. Al mig camp, Moha va deixar una excel·lent passada per a Luis García a la que no va arribar per centímetres.

Tan espectacular semblava la superioritat blanc-i-blava que va haver d'ajuntar-se tota la graderia de l'Ajax per retornar-li una mica d'ànims al seu equip davant la impecable actuació de l'Espanyol, però va poder fer poc en aquests minuts més que apropar-se amb jugades a pilota parada. La graderia va despertar de cop amb un xut llunyà de Vertonghen al que va respondre espectacularment Gorka Iraizoz.

Va ser un miratge. Perquè molt aviat el Espanyol anava a posar la sentència amb un gol de Coro, merescudíssim, d'altra banda. Pandiani va protegir la pilota en un servei de banda de Chica i va centrar forta i ras cap al segon pal per on va aparèixer el de Banyoles per enviar al fons de la xarxa. 0-2, per a casa. I a una altra cosa, que això ja està fet.