El 'Rifle' va aconseguir el gol de la victòria a 15 segons del final
Increïble. Ni en el millor guió. No hi ha manera. Tot és imprevisible a Montjuïc. S'ha vist tantes vegades, en l'una i l'altra direcció, que ja no sorprèn a ningú. Ni tan sols als propis jugadors que saben que han de lluitar fins a l'últim segon. Si l'any passat, a Sant Mamés, l'Athletic li va furtar la victòria als blanc-i-blaus quan ja no quedava temps per res, aquesta vegada ha estat al revés. Pandiani, el 'Rifle' Pandiani, va fer el que millor sap fer: rematar de cap amb certesa i potència en l'última pilota que es va penjar sobre l'àrea blanca i vermella. Era el 3-2 i va suposar trencar una ratxa de sis empats consecutius que amenaçava amb convertir-se en endèmica i entrar de ple en el Llibre Guiness dels Rècords.
El partit va començar amb ensurt i va acabar amb un esclat d'alegria. Ensurt, i gros, el que es va endur Chica després d'una lletja acció d'Aduriz que va acabar amb el canterà estavellant-se de cap a la vora del camp, entre la gespa i la pista d'atletisme. Les imatges de dolor del defensa van ser esgarrifoses i van fer témer el pitjor. Per sort, només va ser un important cop que no li va impedir seguir en joc. Curiosament Aduriz serà recordat a Montjuïc no només pel cop que es va endur Chica, sinó també pel cop de colze que li va obrir la cella a Riera durant la segona meitat i el gol que va suposar l'empat quan millor estaven els de Valverde.
La primera meitat va tenir molt de monòleg blanc-i-blau amb algunes accions de mèrit, però, també, un arbitratge més que desconcertant, irritant i, només al final, una aproximació de l'Athletic a la qual va respondre amb solvència Kameni.
L'Espanyol volia trencar la ratxa de sis empats consecutius en Lliga, superant amb escreix el seu propi rècord històric, i va posar cèrcol a la porteria de Lafuente gairebé des del primer segon. De fet, Tamudo, en el minut 13 no va arribar a un bon servei de Luis García i el propi davanter va rematar alt de cap un parell de minuts més tard.
Malgrat això, la jugada que va poder marcar el partit es va produir en el minut 27, quan Luis García es va ficar a l'àrea entre Murillo i Sarriegi i va acabar a terra. El penal va ser claríssim, però Fernández Borbalán va girar la cara i va mirar cap a un altre costat.
A partir d'aquest instant, l'Espanyol va seguir arribant a l'àrea blanca i vermella però sense oferir massa perill, encara que és cert que l'Athletic es trobava relativament còmode al camp. Un xut llunyà de Riera i un altre de Luis García van tornar a evidenciar que l'Espanyol volia el partit.
El descans no li va sentar bé als blanc-i-blaus. Només iniciar-se la segona meitat, Jarque va agafar del braç a Aduriz dins l'àrea en una jugada ràpida i confusa. L'àrbitre, aquesta vegada, ni ho va dubtar: penal i gol de Yeste.
El 0-1 va coure als locals que van treure l'orgull i en només 15 minuts li van donar la volta al marcador. Tamudo, per dues vegades (minuts 54 i 60), va posar l'avantatge local, però amb la sensació que encara quedava treball per fer perquè l'Athletic es negava a baixar els braços. I així va ser: Gabilondo va llançar un fort xut amb l'esquerra que Kameni només va poder rebutjar. La pilota va quedar als peus d'Aduriz que, dins l'àrea, no va perdonar. Era el quart gol del partit en només 22 minuts de la segona meitat. Un altre cop. Els 'lleons' acabaven d'aconseguir el que buscaven.
L'Espanyol, malgrat això, no es va rendir, encara que li va costar trobar el ritme. Interrupcions continuades, desenes de faltes i emprenyament general per ambigües decisions arbitrals. Un excel·lent driblatge de Luis García al lateral de l'àrea i el seu centre amidat per a Tamudo, va permetre la rematada d'aquest lleugerament desviat. Montjuïc va cridar amb lament veient com s'esfumava el temps. No obstant això, en l'últim sospir, Moisés va penjar la pilota sobre l'àrea i Pandiani, amb un salt majestuós, va trencar el malastruc i va deixar a l'equip alleujat, content i confiat a anar a millor cada dia. I per a confirmar-ho, dijous, segona prova europea.