Pericos de Sant Cugat

Cinquè empat en un partit condicionat per la injusta expulsió de Riera

L'Espanyol va sumar davant el València el seu cinquè empat consecutiu en la Lliga i el vuitè partit sense perdre en competició oficial, en un partit marcat per la injusta expulsió de Riera qui, curiosament, havia avançat l'equip.

Valverde havia alliçonat als seus jugadors perquè intentessin oferir una mica més d'agressivitat en atac, després que els números dels blanc-i-blaus en aquest sentit estiguin molt per sota del que s'espera d'ells. El tècnic va apostar clarament per un equip amb arribada i amb cinc jugadors que van estar en tot moment rondant l'àrea de Cañizares. De fet, el repertori d'ocasions blanc i blaus va anar molt més clar que el del València. Cañizares va haver de treballar de valent un parell d'ocasions abans del gol de Riera, mentre que a Kameni la pilota li arribava sense excessiu perill.

De la Peña va treure magistralment una falta al cap per Tamudo, que es va avançar a tota la defensa 'ché', la seva rematada la va desviar amb el genoll Cañizares i la pilota va tornar cap al centre de l'àrea on Riera, atent, va rematar amb facilitat al fons de la xarxa. Era el minut 22 de partit i l'Espanyol es posava per davant amb moments de bon joc i, sobretot, constància i ordre. Rufete, al minut 40, va tenir la ocasió de rematar la primera meitat, però va arribar forçat després d'una llarga carrera.

El València, que només havia tingut oportunitats 'light', va assolir l'empat poc abans d'arribar al descans i amb cert suspens. La rematada de Silva, després d'un centre d'Angulo, va ensopegar en Kameni però va anar cap a la porteria. Jarque, a la carrera, va treure la pilota i va semblar allunyar el perill. L'àrbitre, a instàncies d'un assistent, va concedir el gol.

Només la televisió va allunyar els dubtes. En el descans ningú estava content. Tots es van anar lamentant coses. El València, que no va saber imposar el ritme desitjat i l'Espanyol, que una vegada més perdia l'avantatge que tenia al marcador per un gol de fortuna i 'fantasma' fins que es va veure repetit per la televisió.

Només començar la segona part, l'Espanyol va patir el segon handicap: Riera va ser expulsat amb vermella directa per, segons el col·legiat, propinar un cop de colze a Curro Torres en la disputa d'una pilota per alt. Massa càstig. Excessiu. Groga com a molt, però alguns àrbitres s'han posat molt pesats amb aquest tema i, de vegades, fan un drama on no ho hi ha, com en aquest cas.

La veritat és que al Espanyol li va tocar sobreposar-se per aquesta acció desmesurada de Ramírez Domínguez i, encara que va estar una mica 'tocat' durant uns quants minuts, a poc a poc va anar treient la garra i la casta, ja que poc més es podia fer amb aquesta inferioritat numèrica. En el minut 80, Tamudo va rematar i la pilota es va estavellar, primer en la cuixa d'Ayala i després en la mà. Va ser tan lleu que l'àrbitre ni ho va mirar. El mateix: d'altres, per menys, es tiren amb convicció cap al punt de penal. Com no hi ha dos sense tres, Ramírez Domínguez va deixar seguir una falta sobre De la Penya i, aquest, a trompades, va acabar estavellant-se contra Moretti, que va haver de retirar-se lesionat. El resultat: groga per al càntabre enmig d'un monumental empipament del blanc i blau.