Pericos de Sant Cugat

L'Espanyol va arrencar un valuós empat davant un voluntariós Llevant

Sis partits oficials duia l'Espanyol sense conèixer la derrota i així es va presentar al Ciutat de València, amb la idea d'incrementar aquest registre i de tornar a oferir la bona imatge que està donant lluny de Montjuïc. Per això temia no superar a un notable Llevant, que s'està mostrant com una de les revelacions de la temporada i un camp poc reconegut per culpa d'un concert.

Abans de l'inici del partit tots van coincidir a assenyalar que el principal rival, més que el Llevant, podia ser el mal estat de gairebé un terç del terreny de joc del Ciutat de València. Per aquí va passar dissabte passat Bruce Springsteen i l'espai que va ocupar l'escenari ha quedat gairebé impracticable. Amb una setmana de treball no hi ha hagut prou per recuperar la zona. Els últims esforços d'aquest mateix matí han servit, si per ventura, per a maquillar una mica una bona porció de camp que arriba fins a més enllà de l'àrea gran. Però ni això, perquè el terreny estava irregular, lleig, incòmode per jugar i, segons alguns jugadors, fins a perillós.

L'Espanyol sabedor d'aquesta dificultat va preferir començar defensant allà i, com ha demostrat en les últimes sortides, es va aplicar amb concentració, esforç, ajudes i intensitat. De fet, la primera meitat quasi no va oferir perill per a la porteria de Kameni i va deixar inèdit a Molina que només es va espantar amb un ràpid contraatac dirigit per Tamudo i enviat fora per Jônatas, quan ja es va veure pressionat per dos defensors granotes.

Al porter camerunès de l'Espanyol només cal anotar-li durant tota la primera part una bona intervenció, després d'un cop de cap de Nino i un parell d'accions sense aparent perill. Només això. No va haver més en els primers 45 minuts.

Després del descans, als blanc-i-blaus els tocava atacar sobre la parcel·la de la malparada gespa. I van semblar adaptar-se millor perquè només arrencar es va anar acostant amb relatiu perill. Primer De la Peña amb un xut llunyà i després Moisés, que no va arribar per poc, van posar les primeres xiulades de desaprovació a la graderia local que, malgrat això, es van tornar un lament quan Kapo no va encertar a marcar, sol davant Kameni i amb tota la porteria per davant.

El partit semblava que tenia un altre ritme, almenys ofensiu perquè la pilota anava d'un camp a un altre sense descans, encara que tampoc s'apreciava aquesta millora respecte al numero d'ocasions. Possiblement, una rematada llunyana de Berson, en el 83, va ser la millor oportunitat local en la recta final, en la qual López Caro va treure tota l'artilleria possible sobre el camp i va col·locar en atac fins a quatre davanters amb bon olfacte (Kapo, Riga, Luyindula i Meyong Ze).

L'última jugada de perill la va protagonitzar Luis García, que es va escapar per velocitat d'Alexis i va relliscar a l'àrea quan intentava driblar a Molina, que no va poder evitar xocar contra l'asturià. Va ser el punt final d'un partit en el qual l'Espanyol va sumar un puntet més en el seu caseller, el quart consecutiu que suma en Lliga i que va deixar als blanc-i-blaus amb un sabor agredolç per l'escàs botí que van aconseguir aquesta tarda a València.