Sánchez Llibre: 'Raúl és el jugador més emblemàtic format al futbol base, el nostre vaixell almirall'
Raúl Tamudo ha rebut aquesta tarda un càlid i sentit homenatge del futbol base blanc-i-blau, en un acte que s'ha celebrat a la ciutat esportiva i en el qual no ha pogut evitar les llàgrimes. Tamudo, que ha estat acompanyat dels seus pares i de la seva parella, es va emocionar moltíssim al veure's envoltat d'un bon número d'alumnes de l'escola de futbol i dels davanters de totes les categories inferiors del club, des del pre-benjamí fins a l'equip femení.
El davanter blanc-i-blau, que no sabia que se li rendiria aquest homenatge sorpresa per haver arribat a el seu gol número 100 en la Lliga, va entrar al camp acompanyat pels dos més petits del futbol base i es va trobar a 100 alumnes de l'escola de futbol que havia format, asseient-se al terre, un gegantesc número 100.
Tamudo va rebre una samarreta del primer equip lliurada per Luis García, un dels 'ganxos' per provocar aquesta festa sorpresa, una placa commemorativa que li va lliurar el president, Daniel Sánchez Llibre, i un gran mural amb un 'collage' dels seus anys com a blanc-i-blau.
Després de l'homenatge, Daniel Sánchez Llibre va assegurar que "Tamudo és el jugador més emblemàtic de la pedrera. És el vaixell almirall del futbol base. Hi ha pocs símbols com ell".
El president també va apuntar que "ha estat un homenatge del futbol base molt senzill, molt emotiu i molt bonic. És el preàmbul del que hauríem de fer-li quan superi els 111 gols de Rafa Marañón, que és el màxim golejador de la història del club".
Per al mandatari blanc-i-blau, Tamudo està a l'altura d'altres "ídols tan grans en la història del club com Zamora, Arcas o José María. Amb quin gol em quedo? Tinc dos, el primer de la final de València i el qual va marcar fa dues temporades al Múrcia en l'últim partit de Lliga".
D'altra banda, un emocionadíssim Tamudo quasi no va poder agrair, entre llàgrimes, "l'afecte de tota aquesta gent. No estic acostumat a aquests homenatges, perquè són coses que m'emocionen molt. Estic molt content d'aquest gest del futbol base. No puc dir més. Tinc un nus a la gola que no em deixa parlar".
El davanter també va reconèixer que no li obsessiona arribar al rècord de Marañón i simplement va destacar que "cal anar a poc a poc i tranquil".