Pericos de Sant Cugat

Diego Torres i Luis García van aconseguir els gols en un partit marcat per dos penals molt dubtosos

Normalment aquest tipus d'eliminatòries tenen parany. És el típic partit que els equips més grans juguen amb certa indolència i els petits amb el plus de motivació que suposa sentir-se partícip de la 'Lliga de les Estrelles' per un dia. Ha passat, passa i passarà per molt avís que donin els tècnics i ho comentin els jugadors.

El partit d'anada de la primera eliminatòria de la Copa del Rei entre l'Espanyol, actual campió, i el Rayo Vallecano, un notable equip que està molt més baix del que li correspondria per història, va tenir aquests ingredients. Sobre un camp relliscós per la insistent pluja que queia sobre Madrid, el conjunt de Vallecas es va mostrar molt més consistent, amb les idees més clares i sabedor que si s'avançava en el marcador, tindria molts números per dur-se el primer assalt de l'eliminatòria. Va fer la feina i li va sortir bé.

Pepe Mel, tècnic local, va muntar dos clares línies defensives, amb contínues ajudes, que avortaven la majoria d'accions de l'Espanyol, deixant a Pandiani i Coro, com illots solitaris enmig d'un mar de samarretes blanques. Abans de tot això, malgrat tot, va arribar la primera, doble, i més clara ocasió de l'Espanyol. En el minut 4 Torrejón va estavellar al travesser un córner llançat per Riera, com a conseqüència d'un llançament anterior de Jônatas que Javi Muñoz va desviar amb problemes.

Des d'aquest instant i fins al minut 35, amb un xut desviat de Diego Torres, poc futbol, moltes relliscades, massa aigua i alternatives d'atac pels dos equips que no fructificaven. No obstant això, un centre de Diego Torres va impactar al braç de Moha dins l'àrea. Carlos Delgado, el col·legiat basc, no va tenir cap dubte: penal, malgrat les protestes dels blanc-i-blaus que van insistir que no hi va haver cap tipus de voluntarietat en l'acció. El propi Diego Torres es va encarregar del llançament i, encara que Gorka va arribar a tocar la pilota, no el va poder parar. El Rayo es posava per davant en el minut 41.

Després del descans, Valverde va donar entrada a Chica en lloc de Moha, mentre que el Rayo s'enfortia en defensa i no dubtava a sortir a la contra quan recuperava la pilota. Al quart d'hora, sense canvis en el panorama, Valverde va optar per posar tota l'artilleria possible al camp. Moisés i Luis García van entrar en lloc d'Ito i Fredson. Precisament de les botes de l'asturià va sortir un centre que no van arribar a rematar ni Pandiani ni Lacruz.

Només uns minuts més tard, els aficionats locals es van enfadar davant un aparent enderrocament de Torrejón sobre J. Álvarez que el col·legiat va deixar sense assenyalar.

L'Espanyol va semblar reaccionar en aquest moment i va oferir les millors ocasions d'atac, encara que sense precisió en els metres finals. El Rayo, a l'espera i donant com bo el resultat, va començar a defensar-se amb major intensitat, davant les escomeses dels blanc-i-blaus. Riera en un parell d'ocasions amb llançaments llunyans va aproximar el perill a la porteria local. I el propi jugador mallorquí va rebre una falta dins l'àrea que el col·legiat va ignorar en el minut 80.

Una falta sobre Moisés, en el 83, tocant la línia de l'àrea gran, la va llançar amb intenció i potència Luis García, però la pilota va sortir lleugerament desviada. El partit ja havia entrat en el descompte quan una pilota llunyana va acabar a les mans d'Amaya dins l'àrea. El col·legiat va decretar penal i Luis García va fallar, però Carlos Delgado ho va manar repetir. Luis va tornar a llançar i, aquesta vegada, sí va aconseguir l'empat. L'últim cartutx va donar en la diana quan el partit ja duia gairebé sis minuts de descompte.