Pericos de Sant Cugat

Tamudo, amb dos gols, ha arribat als 100 en un complicat partit davant el Racing

Va arribar l'Espanyol a Montjuïc amb l'obligació de tancar una notable setmana que va començar diumenge passat amb el valuós empat a Vila-real, es va alimentar dijous amb la victòria en la UEFA, al terreny de l'Sparta i es va tancar fa només uns minuts davant el Racing amb un inesperat empat.

Els càntabres, amb la lliçó ben apresa i després d'uns inicis en la Lliga una miqueta vacil·lants, es van tancar amb convicció, van taponar el joc d'Iván De la Peña i, en cada recuperació de pilota, es van llançar sense miraments cap a la porteria de Kameni.

Tothom havia avisat del perill del gegant serbi Zigic. Ho sabia Valverde. Ho sabia Jarque. El sostre de la lliga, amb els seus 2.02 metres no només imposa en el joc aeri sinó que no eludeix la lluita cos a cos en la qual se sap guanyador, però, a més, mostra excel·lents qualitats tècniques amb la pilota en els peus.

Amb aquests arguments no era d'estranyar que els blanc-i-blaus sortissin una miqueta freds, fins a cert punt, desubicats, com si encara els pesés en les cames el cansament acumulat del partit entre setmana. Així les coses, els locals no acabaven de trobar forats per on edificar el seu joc, mentre que els jugadors del Racing s'acostaven amb massa assiduïtat, encara que sense massa perill, a la porteria de Kameni.

Un error en un control de Jarque, en una pilota innocent, va propiciar que Zigic s'aprofités i cedís una excel·lent pilota per a Munitis, que només va haver d'encarar a Kameni i llençar creuat sobre la seva sortida per anotar el primer gol del partit.

Des d'aquí i fins al descans, l'Espanyol es va sentir lligat de mans en els seus moviments i incòmode sobre el camp. El joc local es va embussar, encara que no així les ganes i la voluntat de donar-li la volta al marcador. Per fortuna, en l'última jugada abans del descans, Velasco va penjar a l'àrea una pilota que va rematar fluix Moisés i Tamudo, intuïtiu, es va colar entre els defenses per batre a Toño i posar l'empat en el marcador.

Després del descans, Valverde va col·locar a Pandiani en lloc de Coro i l'uruguaià va tenir, en la primera pilota que va tocar, la possibilitat d'avançar als blanc-i-blaus, però la seva rematada va xocar amb el cos de Toño que sortia a la desesperada a tapar tots els forats.

El partit va entrar en una fase d'alternatives, però sense excessives ocasions. El joc no va tenir la continuïtat necessària, mentre els minuts van anar passant inapel·lablement. Una bona connexió entre Munitis i Zigic va acabar amb el cop de cap d'aquest lleugerament desviat en el minut 78. La jugada es va repetir de nou només uns minuts més tard amb idèntic resultat.

Quan el partit es consumia irremeiablement, Zigic va trobar una pilota en el centre del camp que va col·locar en profunditat per a Munitis. El càntabre es va escapar per velocitat i en la seva cessió enrere es va trobar amb la cama de Javi Chica que va introduir la pilota a la porteria de Kameni en el seu desesperat intent de rebutjar-la. Era l'1-2 i gairebé no quedava temps de res.

Amb el rellotge esgotant el temps, Tamudo va lluitar per una pilota a la frontal de l'àrea, Toño li va fer falta, però va poder aixecar-se i, quan encarava a Pinillos, aquest li va derrocar. Undiano no ho va dubtar: penal i expulsió del defensa. Tamudo va prendre la responsabilitat i va aconseguir l'empat i va arribar el seu gol número 100 en un final absolutament agònic.