Pericos de Sant Cugat

L'Espanyol arrenca a la lligueta de la UEFA amb una clara victòria davant l'Sparta

Les estadístiques estan per ser trencades. Dues dades: d'una banda, l'Espanyol no havia guanyat mai a la República Txeca. I per un altre, la que evidenciava el potencial de l'Sparta en el seu camp, deia que el conjunt de Praga no havia encaixat un gol en els últims deu partits que havia disputat en el seu estadi, el que posava de manifest la solvència que tenia el conjunt txec. Amb una defensa lleugerament avançada, amb una pressió insistent al mig del camp i amb la velocitat dels seus davanters hi havia prou per col·locar-se a la tercera posició del campionat del seu país i per superar al Heart escocès en la primera eliminatòria de la UEFA.

No obstant això, aquesta curiosa estadística es va trencar en el minut 15, quan Luis García va avançar al conjunt blanc-i-blau al transformar un penal que li havien fet a ell mateix. Amb aquest avantatge, l'Espanyol va dosar esforç, es va col·locar en el camp amb convicció i amb la suficient concentració perquè tots els seus jugadors s'ajudessin en totes les labors i va aconseguir arribar al descans amb avantatge i sense haver patit excessius aclaparaments. De fet, el primer xut seriós sobre la porteria d'Iraizoz no va arribar fins al minut 25 i va sortir desviat.

El partit va viure des del gol espanyolista amb un clar domini territorial local en el qual s'imposava el joc físic, potent, de força de l'Sparta, però sense consistència en els metres finals. Va donar la sensació que si l'Espanyol aconseguia alliberar-se d'aquest ritme i marcava el seu, podria aconseguir una renda més àmplia.

Després del descans, res va semblar canviar a l'excés. Els de Valverde continuaven treballant bé en les labors de contenció, mentre que els txecs no trobaven la manera de trencar les barreres blanc-i-blaves i van optar per accions poc esportives, sobretot el gegant Dosek, que fins i tot va copejar en un parell d'accions antirreglamentàries a Jarque i va necessitar assistència mèdica.

El partit va entrar en una fase complicada possiblement per l'increïble error arbitral del minut 64, quan va deixar de sancionar una claríssima falta per darrere de Repka a Pandiani quan marxava per velocitat davant la porteria local. El lapsus va ser de tal calibre que els propis aficionats locals no van poder sinó riure obertament el perdó arbitral. Aquesta error va poder haver condicionat el resultat final perquè era una molt clara jugada de gol per l'Espanyol.

Però, si de cas, Rigués va aprofitar una clara jugada de contraatac per aconseguir el 0-2 faltant cinc minuts pel final. I aquí es va acabar tot. L'Espanyol ha tornat a la lligueta amb un triomf, com fes l'any passat en el complicat camp del Lokomotiv de Moscou i amb totes les opcions intactes de seguir endavant, demostrant que pot tenir les opcions de classificació per a la següent ronda intactes