Pericos de Sant Cugat

Espanyol i Osasuna van signar taules en un partit molt travat

L'inconvenient o el millor, segons es miri, de tenir a la banqueta contrària a un íntim amic és que coneixes tots els seus trucs. Saps el que pensa, el que està transmetent a cada moment, com actuarà davant cada situació que es plantegi en cada minut de joc. I això mateix és el que es va veure durant molts minuts a Montjuïc.

Valverde i Ziganda no només havien compartit durant cinc anys vestidor i vivències a l'Athletic Club, sinó que, segurament haurien parlat hores i hores de futbol amb el que el marge d'improvisació hauria quedat reduït a la mínima expressió. Tot dependria del que fessin els jugadors al camp. A les banquetes estava clar: cadascun tractaria d'explotar les seves virtuts i evidenciar els defectes del contrari. I aquesta va ser la sintonia que s'ha escoltat aquesta tarda a Montjuïc.

Osasuna s'està convertint en l'equip malastruc per antonomàsia com a visitant. Dels deu últims enfrontaments, fins ara, només es comptabilitzen tres victòries locals, tres empats i quatre triomfs visitants, el que diu tot sobre el particular pols que mantenen els vermells i els blanc-i-blaus. Des d'avui, un altre empat més.

El partit es va quedar sense discurs durant molts minuts i només, aparicions esporàdiques a les dues àrees, van posar un punt d'incertesa al que passava sobre el terreny de joc. Osasuna es mostrava com un equip rocós, incòmode, amb els deures ben fets, sense parenceries, però sense fisures. Amb aquest ritme compacte, insistent, el conjunt navarrès es va anar acostant a la porteria de Kameni, encara que sense massa perill. Només un bon xut de Juanlu en el minut 33 va posar en dificultats a Kameni. Abans, malgrat això, Pandiani va tenir, de cap, l'oportunitat d'obrir el marcador però la seva rematada es va marxar lleugerament desviada. Al descans es va arribar amb un llançament de Zabaleta des de fora de l'àrea al qual va respondre Ricardo amb seguretat.

La segona meitat va seguir amb el mateix guió: futbol control, abans que qualsevol altra cosa. La sortida de Tamudo, per l'Espanyol, i de Webó, per Osasuna, va aportar una mica més de velocitat pels últims 20 minuts de partit. El camerunès va tenir, en el 74, la millor ocasió dels visitants, però el seu xut, una mica forçat, va sortir desviat. La resposta del de Santa Coloma va ser immediata. Només uns segons després, Tamudo no va arribar a controlar un bon servei de De la Peña. Malgrat que la pilota va anar d'un costat a un altre amb una mica més d'intensitat, ja no quedava temps més que per a una jugada d'estratègia desembussés el partit. Però no va arribar i el partit va acabar amb empat a tot entre dos equips que, aquest any, porten una trajectòria massa similar.